Una de las ventajas de tener que viajar por trabajo es que, a menudo sin esperarlo, descubres lugares recónditos y costumbres culturales que desconocías absolutamente. Por eso, cuando alguien, desganadamente, te dice: “¿Y qué vas a hacer tú, allí?”, enseguida empiezo a imaginarme la cantidad de cosas inesperadas que podrían suceder.

L’ Àsia Central és una regió situada al bell cor d’Àsia, composada per cinc països: Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan, per bé que a vegades, hi ha qui afegeix alguna regió de Mongòlia, alguna província xinesa i l’Afganistan.

Malgrat puguem pensar que formar part de la mateixa regió dona a aquests països uns trets comuns, ens sorprendria el diferents que poden arribar a ser. Malgrat tots ells van esdevenir repúbliques socialistes soviètiques dins l’antiga URSS, les seves característiques són ben diverses. Per començar, tots parlen idiomes diferents, que corresponen a famílies de llengües diferents. Al Kazakhstan es parla kazakh, i al Kirguizistan, kirguís, que són ben diferents, però properes al rus. Llengües eslaves, per tant. En canvi, a l’Uzbekistan i al Turkmenistan es parlen l’uzbek i el turcman, llengües d’origen turc. A Tadjikistan parlen el tadjik, que prové del persa, com l’iranià.

Ara bé, una de les coses que tots aquests països tenen en comú és que eren nòmades , i de fet, en moltes zones encara ho són. Una bona part dels membres d’aquestes societats es dediquen a la ramaderia –bovina i ovina- i, de forma destacada, a la cria de cavalls, dels quals en són genets destacats. Històricament han practicat la trashumància,, atès que s’havien de moure amb el bestiar per a trobar noves pastures, especialment en les èpoques fredes, que a l’ Àsia Central poden ser ben dures.

En una de las reuniones de un proyecto en que participaba, tuve la oportunidad de ir a Kirguistán. La reunión fue en la capital,  Biskek . Este es un pequeño país, situado entre valles, y por tanto, muy montañoso. Durante el fin de semana aproveché para ir a uno de los lugares más recomendados: Issyk-Kul (El lago caliente). Rodeado de montañas con nieves perpetuas, el lago no se hiela nunca, de ahí su nombre. Allí me encontré con una de estas sorpresas de que os hablaba al principio. Además de la belleza del entorno, muy recomendable, en aquel lugar, cerca de la población de Cholpon-Ata se estaban celebrando los “Juegos Nómadas” (World Nomad Games).

Foto de grupo
Font: Pròpia

Igual que quan el món celebra els Jocs Olímpics, un espai de trobada mediat per l’esport, a l’Àsia Central s’hi troben els pobles nòmades per a practicar i competir en aquelles pràctiques esportives que els són pròpies: equilibrismes i lluites a cavall, torres humanes, tir amb arc, falconeria, lluita lliure (alysh y kourash), entre d’altres molt específics i més propis d’aquelles contrades, com el shagai, el mancala i el kok-boru o buzkashi.

Hombre encima de una cuerda
Font: Pròpia

La sensación es la de encontrarte en medio de un gran evento internacional… siglos atrás. La tecnología es simplemente, inexistente. Todo funciona exactamente igual que uno se imagina que debía funcionar hace cientos de años. Pero, a la vez, todo corresponde también exactamente a un evento de hoy en día: mercados donde se vende el merchandising propio de la zona, instalaciones provisionales (las típicas yurtas  nómadas, que aquí se llaman “boz üi”) donde los atletas y deportistas se cambian y descansan, como si fuera una villa olímpica, y espacios para comer y beber, todo organizado en un exquisito caos.

Casa típica de Asia Central
Font: Pròpia

Els països de l’Àsia Central també han despertat a la crida de la modernització de l’educació superior i cerquen la millora manera d’adaptar la seva cultura i els seus costums a la societat del coneixement. Caldrà restar amatents a la seva evolució en els propers anys, atès que el seu potencial de millora i les seves capacitats són molt elevades.