Un dels avantatges d’haver de viatjar per feina és que, sovint sense esperar-t’ho, descobreixes indrets recòndits i costums culturals que desconeixies absolutament. Per això, quan algú, desmenjadament, et diu: “I què hi faràs tu, allà?”, de seguida començo a imaginar-me la quantitat de coses inesperades que podrien succeir.

L’ Àsia Central és una regió situada al bell cor d’Àsia, composada per cinc països: Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan, per bé que a vegades, hi ha qui afegeix alguna regió de Mongòlia, alguna província xinesa i l’Afganistan.

Malgrat puguem pensar que formar part de la mateixa regió dona a aquests països uns trets comuns, ens sorprendria el diferents que poden arribar a ser. Malgrat tots ells van esdevenir repúbliques socialistes soviètiques dins l’antiga URSS, les seves característiques són ben diverses. Per començar, tots parlen idiomes diferents, que corresponen a famílies de llengües diferents. Al Kazakhstan es parla kazakh, i al Kirguizistan, kirguís, que són ben diferents, però properes al rus. Llengües eslaves, per tant. En canvi, a l’Uzbekistan i al Turkmenistan es parlen l’uzbek i el turcman, llengües d’origen turc. A Tadjikistan parlen el tadjik, que prové del persa, com l’iranià.

Ara bé, una de les coses que tots aquests països tenen en comú és que eren nòmades , i de fet, en moltes zones encara ho són. Una bona part dels membres d’aquestes societats es dediquen a la ramaderia –bovina i ovina- i, de forma destacada, a la cria de cavalls, dels quals en són genets destacats. Històricament han practicat la trashumància,, atès que s’havien de moure amb el bestiar per a trobar noves pastures, especialment en les èpoques fredes, que a l’ Àsia Central poden ser ben dures.

En una de les reunions d’un projecte en que participava, vaig tenir l’oportunitat d’anar al Kirguizistan. La reunió va ser a la capital, Bixkek . Aquest és un petit país, situat entre valls, i per tant, molt muntanyós. Durant el cap de setmana vaig aprofitar per a anar a un dels llocs més recomanats: Issyk-Kul (El llac calent). Rodejat de muntanyes amb neus perpètues, el llac no es glaça mai, d’aquí el seu nom. Allà vaig trobar-me amb una d’aquestes sorpreses de què us parlava al començament. A més de la bellesa de l’entorn, molt recomanable, en aquell indret, a la vora de la població de Cholpon-Ata s’estaven celebrant els “Jocs Nòmades” (World Nomad Games).

Foto de grupo
Font: Pròpia

Igual que quan el món celebra els Jocs Olímpics, un espai de trobada mediat per l’esport, a l’Àsia Central s’hi troben els pobles nòmades per a practicar i competir en aquelles pràctiques esportives que els són pròpies: equilibrismes i lluites a cavall, torres humanes, tir amb arc, falconeria, lluita lliure (alysh y kourash), entre d’altres molt específics i més propis d’aquelles contrades, com el shagai, el mancala i el kok-boru o buzkashi.

Hombre encima de una cuerda
Font: Pròpia

La sensació és la de trobar-te enmig d’un gran esdeveniment internacional... segles enrere. La tecnologia és simplement, inexistent. Tot funciona exactament igual que un s’imagina que devia funcionar fa centenars d’anys. Però, a la vegada, tot correspon també exactament a un esdeveniment d’avui dia: mercats on es ven el “marxandatge” propi de la zona, instal·lacions provisionals (les típiques iurtes nòmades, que aquí es diuen “boz üi”) on els atletes i esportistes es canvien i descansen, com si fos una vila olímpica, i espais per a menjar i beure, tot organitzat en un exquisit caos.

Casa típica de Asia Central
Font: Pròpia

Els països de l’Àsia Central també han despertat a la crida de la modernització de l’educació superior i cerquen la millora manera d’adaptar la seva cultura i els seus costums a la societat del coneixement. Caldrà restar amatents a la seva evolució en els propers anys, atès que el seu potencial de millora i les seves capacitats són molt elevades.