Llegeixo que dues reconegudes universitats dels Estats Units, Duc y Universitat de Nova York (NYU), empeses pels efectes del brot de coronavirus Covidien-19 a la Xina, que ja ha arribat també al seu país, han decidit que els estudiants dels Campus que aquestes universitats tenen a Kunshan i Xangai, respectivament, no vagin a classe , transformant les matèries presencials fins ara, en matèries en línia. Tal com assenyala la font de la notícia, Lindsay McKenzie a la revista Inside HigherEd, la decisió no ha estat fàcil, i s'ha hagut de prendre a corre-cuita, amb les dificultats que això suposa.
Sempre a causa duna crisi. La història de l'educació a distància abans i la de l'educació en línia avui dia sempre ens demostra que ha progressat a cops de situacions crítiques. Per molt que els experts en la matèria escriguin, expliquin, assessorin i recomanin desenvolupar models d'educació en línia basant-se en els beneficis socials, individuals, d'aprenentatge i de preparació per a una societat digitalitzada, les grans decisions que han fet avançar la implantació de la educació en línia sempre han tingut els seus orígens en situacions límit. La llei del darrer recurs.
Així va passar a la Johns Hopkins University, a Baltimore, on es van desenvolupar els primers i millors materials multimèdia per a la formació forense. Aquesta universitat de l'estat de Maryland va patir una forta escassetat de cadàvers per a les pràctiques a la seva facultat de Medicina. La solució va ser invertir una forta injecció econòmica al desenvolupament d'una aplicació multimèdia que permetés la realització simulada d'autòpsies per part dels estudiants dels darrers anys de la carrera. No només va ser un èxit, sinó que les millores introduïdes posteriorment han esdevingut un dels millors materials d'aprenentatge en entorns digitals.
A la ciutat de Vancouver, al Canadà, les aglomeracions de trànsit són una constant. La preciosa Universitat de British Columbia (UBC) està situada en un istme. Els paisatges són idíl·lics, però el fet que l'entrada a la universitat es dugui a terme per un únic carrer, que és el que dóna accés a l'istme, generava un efecte dòmino letal per a la ciutat. A primera hora del matí, quan tots els estudiants es dirigien a la universitat amb diferents mitjans de transport, tota la ciutat quedava bloquejada. La solució va ser esglaonar l'entrada dels estudiants a la universitat, i la manera de fer-ho va anar transformant assignatures que es donaven a primera hora en assignatures en línia. D'aquesta manera, es reduïa dràsticament l'embut que la universitat suposava als matins. La UBC ha estat una de les universitats pioneres i reconegudes a l'oferta d'educació híbrida i en línia durant molts anys.
La mateixa notícia ens informa que la transició s'ha fet més ràpidament de la que aquestes institucions podien preveure i que la valoració que han rebut dels estudiants és satisfactòria. Afegeixen també que els docents s'han sentit còmodes, tot i destacar que el 88% del professorat no havia tingut experiències prèvies rellevants en l'exercici de la docència en línia.
Més endavant, és probable que sentim que els resultats obtinguts no han estat del tot els esperats o, sobretot, que no han estat del mateix nivell que es podia esperar si s'haguessin fet les classes presencialment, com estava previst inicialment. El que sorprendrà, quan es facin aquestes valoracions, és que ningú no recordarà aquest 88% de professorat que no tenia ni experiència ni, sobretot, formació en la metodologia docent en línia. Donaran la culpa d'aquests resultats hipotètics no tan bons a la modalitat utilitzada, com si la modalitat en si mateixa fos la culpable que ningú s'ha preocupat de portar-la a la pràctica de la millor manera possible.
És obvi que no tot es resol gràcies a l'educació en línia. Només faltaria que, a sobre, tingués aquesta responsabilitat. I no tota l'autodenominada educació en línia és igual ni té el mateix valor. Hi ha diversos models deducació en línia, alguns molt més rigorosos que altres. Com passa a l'educació presencial, és clar.
Quan veurem l'educació en línia des d'una perspectiva proactiva veritable que ens permeti fer progressar els nostres sistemes educatius i no només com a mecanismes reactius d'enfrontar-se a la realitat?
