Coronavirus i educació en línia

Llegeixo que dues de les universitats més reconegudes als Estats Units, Duke i New York University (NYU), empeses pels efectes del brot de coronavirus COVID-19 a la Xina, han decidit que els estudiants no vagin a classe, i han transformat les matèries, presencials fins ara, en matèries en línia. Tal com assenyala la font de la notícia, Lindsay McKenzie a la revista Inside HigherEd, la decisió no ha estat fàcil, i s’ha hagut de prendre a corre-cuita, amb les dificultats que això suposa. Tal com a declarat un responsable de la NYU: “la magnitud de la crisi ens ha empès a actuar de manera conjunta”.

Sempre a causa d’una crisi. La història de l’educació a distància, abans, i la de l’educació en línia avui dia, sempre ens demostra que ha progressat a cops de situacions crítiques. Per molt que els experts en la matèria escriguin, expliquin, assessorin i recomanin desenvolupar models d’educació en línia basant-se en els beneficis socials, individuals, d’aprenentatge i de preparació per a una societat digitalitzada, les grans decisions que han fet avançar la implantació de l’educació en línia sempre han tingut els seus orígens en situacions límit. La llei de l’últim recurs.

Així va succeir a la Johns Hopkins University, a Baltimore, on es van desenvolupar els primers i millors materials multimèdia per a la formació forense. Aquesta universitat de l’estat de Maryland va patir una forta escassedat de cadàvers per a les pràctiques en la seva facultat de Medicina. La solució va ser invertir una forta injecció econòmica al desenvolupament d’una aplicació multimèdia que permetés la realització simulada d’autòpsies per part dels estudiants dels darreres anys de la carrera. No només va ser un èxit, sinó que les millores introduïdes posteriorment l’han convertit en un dels millors materials d’aprenentatge en entorns digitals.

A la ciutat de Vancouver, al Canadà, les aglomeracions de trànsit són una constant. La preciosa Universidat de British Columbia (UBC) està situada en un istme. Els paisatges són idíl·lics, però el fet que l’entrada a la universitat s’ha de realitzar per un únic carrer, que és el que dona accés a l’istme, generava un efecte dòmino letal per a la ciutat. A primera hora del matí, quan tots els estudiants es dirigien a la universitat amb diferents mitjans de transport, la ciutat sencera quedava bloquejada. La solució va ser esglaonar l’entrada dels estudiants a la universitat, i la manera de fer-ho va ser transformant assignatures que es donaven a primera hora en assignatures en línia. D’aquesta manera es reduïa dràsticament el coll d’ampolla que la universitat suposava de bon matí. La UBC ha estat una de les universitats pioneres i reconegudes en l’oferta d’educació híbrida i en línia durant molts anys.

La mateixa notícia ens informa que la transició s’ha fet amb més rapidesa de la que aquestes institucions podien preveure i que la valoració que han rebut del estudiants és satisfactòria. Afegeixen també que els docents s’han sentit còmodes, malgrat destacar que el 88% del seu professorat no havia tingut experiències prèvies rellevants d’exercici de la docència en línia.

Més endavant, és probable que sentim a dir que els resultats obtinguts no han estat del tot els esperats o, sobretot, que no han estat del mateix nivell que es podia esperar si s’haguessin fet les classes presencialment, com estava previst inicialment. El que sorprendrà, quan es facin aquestes valoracions, és que ningú se’n recordarà d’aquest 88% de professorat que no tenia ni experiència ni, sobretot, formació en la metodologia docent en línia. Donaran la culpa d’aquests hipotètics resultats no tan bons a la modalitat utilitzada, com si la modalitat en sí mateixa en fos la culpable de que ningú s’hagi preocupat de dur-la a la pràctica de la millor manera possible.

És obvi que no tot es resol gràcies a l’educació en línia. Només faltaria que, a sobre, tingués aquesta responsabilitat. I no tota l’autoanomenada educació en línia és el mateix ni té el mateix valor. Hi ha diversos models d’educació en línia, alguns molt més rigorosos que d’altres. Com passa en l’educació presencial, és clar.

Quan veurem l’educació en línia des d’una veritable perspectiva proactiva que ens permeti fer progressar els nostres sistemes educatius i no només com a mecanismes reactius d’enfrontar-se a la realitat?